Novetats editorials

Aquestes són les darreres novetats editorials

Librería Serret con Octavio Serret al frente, gana II edición de los Premios CEPYME, se premia el valor, el esfuerzo, la trayectoria, la iniciativa e innovación


http://wordpress.cepymearagon.es/

 

La organización empresarial ha distinguido a pymes y autónomos de Aragón dentro de la II edición de estos galardones con los que se premia el valor, el esfuerzo, la trayectoria, la iniciativa e innovación.

 

Los premiados han sido Trufas Manjares de la Tierra; Rokelin; Quesos Sierra de Albarracín; Maderas Oliver Sorbías; Geoventur Jiloca El Molino Audiovisual; Prefabricados y contratas Bañolas; Ariño Balneario; Librería Serret; Oliva Mudéjar; Hnos Tajada Ramos; José María de la Fuente y CIA / La Sobresaliente; Larrosa Arnal; Manumag; Arpa; Instalaciones Saldaña Marco; Girola Servicios Turísticos; Casas Carpintería y Decoración; Bodegas Ruberte; Casalé; Esyedebro; Forja Luis Albiac; Industrias Agapito; Gascón Muebles; Castellar; Salleras; Ángel Badía; Barnimo; Integral Unusual Design; Pastelería Puyet; Cerveza Rondadora; Crisesa e Inturmark.

 
Article complet

Celebrem #SantJordi2018 en Esther Puyo que firmarà ex de “Un tiempo, un café” publicat per Caligrama Ed. (Penguin)

                           

nfo@caligramaeditorial.com

Un tiempo, un café

                                                           

                                   

Esther Puyo Monserrat

Esther Puyo Monserrat nació en Cretas en 1964 y vive en Beceite, localidades ambas de la turolense Comarca del Matarraña. Se licenció en Filología Española por la UNED, en el año 2008. Un tiempo, un café es su primera novela.


Sinópsis

Tras la muerte de su abuela, Raquel y sus cinco hermanos pasarán la mayor parte del tiempo en el bar que regenta su madre. Por allí verán desfilar a los últimos cómicos ambulantes, a los primeros políticos en busca de voto, a ocasionales turistas culturales y a un sinfín de personajes que conforman un retrato de la vida social de una parte de nuestra historia reciente. Desde la perspectiva del mundo rural, y a modo de pequeños relatos, la voz de la protagonista va guiando al lector a través de pasajes conmovedores, divertidos o dramáticos, tejiendo la historia de un café, en una época que ya se va perdiendo en la lejanía de la memoria.

Article complet

Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres en Josep Santesmases i manel Ollé, dissabte 21 a #llibreriaserret










Per un #SantJordi2’018 ple de #roses i #llibres

 

 

18 de febrer a Vall-de-roures

 

Els llocs són espais on, en retornar-hi, la memòria expandeix

records. No és el lloc qui els guarda sinó qui els revé.  

Ara mateix a la plaça de Vall-de-roures, després d’haver esmorzat

a la fonda La Plaza, recordo haver-hi dormit una

nit de juliol de fa anys: el so i el moviment festiu de la nit,

la llum groguenca que inunda la plaça i banya les pedres,

el despertar del nou dia amb el ressò del soroll, com un

eco rebotat, de les activitats quotidianes de primera hora.

Records dolços, parts de moments viscuts aquí mateix.

Pugem cap a l’església i el castell i m’adono de les millores

al carrer i les cases per on passem. La pedra llueix la

netedat on abans persistien arrebossats escrostonats, capes

descolorides de blauet o de calç. Comentem que la configuració

tradicional era aquella, la que s’ha llevat de les

façanes com una capa de solatge que amagava la bellesa de

les pedres. Però potser tampoc és això, més que tradicional

era de consuetud. El costum, les conveniències, els recursos

i les possibilitats de cada època. Ni tradicional el que

ha desaparegut, ni recuperació el que veiem i ens agrada.

Si de cas, tradició d’una època concreta que a mesura que

passen els anys i les generacions canvia, s’adequa a cada

moment. Més aviat es tracta de repensar amb els ulls de

cada moment, els gustos i les necessitats. Mai recuperem,

per exemple, el que ens descriuen les imatges fotogràfiques

antigues, les que sovint ens mostren uns llocs molt

menys idíl·lics dels que a vegades es predica. Si en els llocs

la recuperació de la tradició deriva cap al tipisme ja hem

begut oli. En l’arquitectura que s’adotzena, però també en

les festes o els menjars. Tot és del moment en el qual vivim

i el present no consisteix a voler reproduir fidelitats inexistents

del passat sinó a refer les herències, com si fos una

finca de terra on cal renovar, millorar i atendre continuadament

els conreus.

Els rius personalitzen els pobles i les ciutats, principalment

quan freguen les cases i cal travessar ponts per entrar-

hi. A Vall-de-roures amb el riu Matarranya que dóna

nom a la comarca se segueix un model freqüent. La població

antiga en una banda i l’expansió en l’altra. El clos tancat

arrecerat entre el castell i el riu, i l’eixample modern a

l’altra banda, més plana i amb més àmbits. El passat més el

present sumats que conformen el present. Al marge de tot,

Vall-de-roures és una població que impressiona i s’evoca,

on ja hem sumat uns altres records perquè rebotin quan

hi tornem.

 

Josep Santesmases  i Ollé

 
Article complet

Dissabte 21 d’abril Celebrem el Pre- #SantJordi2018 en Manel Ollé, presenta "EL'escamot de la nit serrada" (Onada Edicions ) a #llibreriaserret

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé, llegit per Jesús M. Tibau




https://www.youtube.com/watch?v=fZYAQPTcqJo

Jesus Tibau

Publicado el 27 mar. 2018

L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé Onada Edicons, 2018 Sinopsi Després d’un dia de pluja intensa i d’una forta rierada, el pastor Lluc de l’Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d’una colla de plegadores d’olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l’alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s’aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l’intens capítol dels soldats, el del batle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d’una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l’abundor de sinònims, tan acurats, que empra l’autor. http://www.onadaedicions.com https://delectoraescriptor.blogspot.com https://jmtibau.blogspot.com

Article complet

FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ


Tot s’ha anat fent des de Vila-rodona, prop del monestir de Santes Creus, i per escampar la boira de tanta lletra impresa, que va castigar-li els ulls, aquest home, des de sempre, ha trobat consol en l’amplitud de la natura que l’envolta i ha fet d’alguns dels seus paratges propers –com la muntanya i els caserius abandonats de Montagut– el seu Macondo particular. Hi ha pàgines molt inspirades en aquest sentit que recorden els clàssics de tots els temps.

Aquesta memòria dels seus “paisatges trobats”, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor.

Xavier Garcia

El Punt Avui


El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.

L’interès d’una obra rau sempre en l’encaixament de l’ús local en trames més àmplies i relacionades. L’obra de Josep Santesmases, en general i aquesta en concret, serveix a aquest propòsit. El lector que s’atansi al llibre sentirà verament l’emoció de la terra, però també la de les persones que han compost i construït el seu paisatge físic i humà.

Eugeni Perea.

Revista del Centre de Lectura de Reus


Hi ha en Santesmases, a més d’una declarada voluntat de capturar l’essència del paisatge trobat o retrobat i oferir-nos-el en forma de proses de cuidada factura, amb un llenguatge ric i un tempo pausat, hi ha, dic, una necessitat d’obtindre respostes, deixar clares algunes qüestions, alguns matisos, així com plantejar preguntes que puguen provocar un diàleg amb el lector.

Un llibre intens que cal gaudir amb els cinc sentits.

Manel Alonso

Diari Gran del Sobiranisme




He volgut començar així el meu article perquè aquests dies he llegit un llibre formidable —aquest que us avançava—, ple de pàgines bellíssimes, i sàvies.

Josep Vallverdú, en un dels seus millors llibres, Proses de ponent, escrivia: “Les terres, cal haver-les ensumades a totes hores per a poder-les descriure”. El gran protagonista de l’obra de Santesmases és el país, la contrada, l’espectable incessant que s’hi desplega: tot això es va abocant a aquestes pàgines amb una cadència morosa, fàcil de pair.

La lectura del llibre m’ha fet pensar en obres que estimo, de qualitats similars. Per exemple, en L’any en estampes, de Marià Villangómez, o en el dietari Octubre, de l’enyorat Miquel Pairolí.

Santesmases ha interpretat bellament la partitura del paisatge (encara que, en general, puguem tenir la sensació que s’ha encongit força, d’unes dècades ençà). Un llibre bell, sí; però, encara més, necessari, deixeu-m’ho dir així.

Jordi Llavina

La Conca 5.1



El llibre que ens presenta ara és un magnífic cas de fortuna literària. Escrit entre el 3 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2017 (les dates són clares, perquè es tracta d’un dietari), poc temps després de la seva finalització guanyava el Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló i una mica després apareixia a Onada edicions.

Llegir Els paisatges trobats, de Josep Santesmases m’ha produït una sensació reconfortant. D’una banda, perquè m’ha permès reconèixer-me en aquest paisatge comú que, veient coses semblants, tots nosaltres anem construint. D’altra banda, perquè m’ha ofert la possibilitat d’experimentar que, durant la lectura, el temps es deturava i podia contemplar les coses sense l’atropellament que avui ens caracteritza.

Joan Cavallé

Diari de Tarragona


Santesmases omple d’amor aquestes pàgines, on les oliveres, els pobles abandonats, els antics campanars o els canvis de temps aconsegueixen que la bellesa es faci plenitud. És el testimoni serè d’un món aliè a la cultura urbana i la neurastènia de les ciutats, però una mirada compassiva a la terra i al cel, als núvols que passen. No es perdin aquest tresor planià.

David Castillo

Cultura

Article complet

Dissabte 21 d’abril Celebrem el Pre- #SantJordi2018 en Josep Santesmases presenta "Els paisatges trobats" (Onada Edicions ) a #llibreriaserret


http://premsaonada.blogspot.com.es/


Dissabte 21 d’abril, Josep Santesmases presenta "Els paisatges trobats" al Pre- #SantJordi2018 acompanyat de Manel Ollé  a #llibreriaserret   

Els paisatges trobats

http://www.nusdellibres.com/publicacions/els-paisatges-trobats/   


Els paisatges trobats és un dietari escrit per Josep Santesmases i Ollé, entre el 3 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2017, en el qual el paisatge humanitzat esdevé el protagonista principal de l’obra. El paisatge més proper _de Vila-rodona i d’altres indrets del seu entorn_ i el paisatge que l’activitat del curs de la vida durant setze mesos i mig li ha permès copsar. Una mirada davant l’evolució dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional. El coneixement i les preguntes que imposa el paisatge, les percepcions, les sensacions a flor de pell. El paisatge com a matèria de descripció, interpretació i reflexió lligada a la humanització del territori.
Article complet

EL HALCÓN PEREGRINO

Alberto Díaz comenta: Las líneas de sombra de la trama, aquellos elementos que sin ser evidentes dan un sentido a los hechos forman parte de lo mejor de la novela
Article complet

FUERA DEL MAPA

Alberto Díaz Rueda comenta: Como escribe Bonnett en su "Elogio de una especie que ama los lugares", al concluir su libro, ya que, "son las necesidades de libertad, evasión y creatividad" las que motivan esa búsqueda llena de paradojas "lo más exótico puede encontrarse al doblar la esquina del suelo que pisamos y creemos conocer".
Article complet

1
2
3
4
5
...595>