Novetats editorials

Aquestes són les darreres novetats editorials

Rafel Nadal firmará ejemp. el próximo domingo 14/07 'El hijo del italiano' @Planetadelibros “Un viaje hacia la búsqueda de la identidad” en #llibreriaSerret

 

 


El hijo del italiano

“Un viaje hacia la búsqueda de la identidad”

Rafel Nadal i Farreras(Girona, 1954) es periodista. Escribe en La Vanguardia y colabora habitualmente en RAC1, TV3, 8TV. Ha trabajado en los principales diarios del país y ocupado diferentes cargos de responsabilidad en empresas editoras y grupos de comunicación. Fue director de El Periódico de Catalunya en el período 2006-2010, durante el cual la publicación recibió, entre otros, el Premio Nacional de Comunicación (2008), el premio al mejor diario de Europa del European Newspaper Congress (2008), el premio a la mejor portada del año de la Society for News Design (2007) y el premio al mejor diseño de España y Portugal de la SND (2007).
Es autor de Los mandarines (Ariel, 2011), un libro de retratos sobre el poder. Con Quan érem feliços ganó el Premio Josep Pla 2012, que obtuvo una magnífica acogida entre el público. Y Días de Champán (2013), una saga familiar que recorre los escenarios más convulsos de la Europa del siglo XX. 
@nadalrafel

Sinopsis de El hijo del italiano:

Mateu crece en una familia rota que no siente como suya. Desde pequeño lucha por dejar atrás los gritos y la miseria de la Mina, la casa más pobre de Caldes de Malavella. Pronto descubre que sus orígenes están relacionados con la estancia del millar de marineros italianos que se refugiaron en el pueblo.

Eran los supervivientes del acorazado Roma, bombardeado por los alemanes el 9 de septiembre de 1943 como venganza por el armisticio entre Italia y los aliados.

Sesenta años después, a la muerte de su madre, Mateu comienza a hacerse preguntas y decide buscar a su padre: ¿quién era ese italiano que silbaba canciones napolitanas y llevaba a lavar la ropa a su madre?

El hijo del italiano narra la historia de un amor secreto y un viaje en busca de la propia identidad

Article complet

Canvi de data; 20Juliol: Fem un tast de La novel·la de #SantJordi @arallibres en Màrius Serra, per maridar amb el nou vi de 'Les Vinyes del Convent' “Lo presbiteri” a Horta de Sant Joan

 


LA NOVEL·LA DE SANT JORDI . Màrius Serra ens oferirà un tast de La novel·la de Sant Jordi que maridarem amb el nou vi del celler Les vinyes del convent “Lo presbiteri”. Hi haurà un desenllaç especial dels crims creat expressament per a les Vinyes del Convent.

– HORTA DE SANT JOAN. Dissabte 20/07/2019, a les 18:30h. LES VINYES DEL CONVENT (Ctra. T-334, Km 0,5)

Màrius Serra

És escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicacií i el joc. La seva obra literària, guardonada amb diversos premis -Ciutat de Barcelona, Serra d'Or, Lletra d'Or, Ramon Llull o Sant Jordi-, comprèn novel·les com Mon oncle, Farsa, De com s'escriu una novel·la o Plans de futur; relats com La vida normal, assajos com Verbàlia i llibres tan personals com Quiet, en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat. També és autor, amb Oriol Comas, de la capsa de Jocs Reunits Verbàlia, del Joc de l'Enigmàrius i dels jocs portàtils de la D.O. Verbàlia. Fa els mots encreuats de La Vanguardia des de l'1 de juliol de 1990.

«Es veu, encara que no vulgui ni mirar, triomfant sense pal·liatius davant d’una cua interminable de lectors que no només han comprat el seu llibre i es deleixen perquè els el signi, sinó que es posaran a llegir-lo tot seguit com si els hi anés la vida.»

Vegeu tots els seus llibres >

 

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1191/la-novella-de-sant-jordi

 

 

 

 

 

Article complet

Literatura Oulipiana: potents seduccions

Qui ens ho havia de dir que, ara que duem gairebé un primer quart del segle XXI, tindria, encara, una gran requesta el grup literari anomenat OULIPO, nascut quan ja era adult lo segle anterior, a l’empara de  la «Patafísica», la pseudociència inventada a la fi del segle XIX, per Alfred Jarry com a la «ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seves accions, les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat o ciència de lo que és particular, ciència de l’excepció».

Raymond Roussel, anys després, basant-se en l’imaginari de Jules Verne, iniciarà una literatura de procediments, en la qual el sentit aparix a partir de l’estructura creada a priori. És, doncs, a partir d’estos puntals - Jarry i Roussel- que els membres d’OULIPO faran creixer tota una literatura que entén que:

·        la funció lúdica de l’escriptura és cabdal...

·        i que, allibera la lletra de tota missió filosòfica o moral, a partir delsapriorisde la Patafísica.

Se sap que en l’any 1960 del s.XX. es van crear, una amalgama de, tallers propers a la Patafísica: els OUxPO (OUvroirs d’ x POtentiels, on Ouvroir és un concepte associat al treball i va ser utilitzat per Raymond Queneau en el sentit de taller o obrador de treball artístic;  d’X equivaldria a una disciplina entre les artistiques, així OUliPO de literatura, OUbaPO de bandedesinée o cómics, Ouhispo de història, Oumupo de música, Oucipo  de cinema, i sgnts: OUxPO...; iPotentielses referia a la capacitat de realitzar alguna cosa seguint unes determinades regles; en certa manera l'expressió final equivaldria a l'elevació a l'enèsima potència del treball dels artistes associats a cada camp en l’investigació de llur potencialitat). Se sap que OULIPO, és el taller que millor ha resiitit el pas del temps, i és un mot que prové de les sigles OU,LI,PO : les primeres sil·labes d’ «OUvroir de LIterature POtentielle» (Obrador de Literatura Potencial), fundat als anys 60 del passat segle XX, per Raymond Queneau i François le Lyonnais, ambdós matemàtics i literats (cosa que ens dona la pauta per a entendre el caràcter fundacional de l’Oulipo), que proposen com a tècnica de referència la constricció o trava, que consisteix en: crear, voluntaria-ment, una dificultat al desenvolupament de l’obra literaria, però per a intentar superar-la; així doncs la trava (una trava pot ser un element lingüístic -lletra, paraula, fonema- o bé un constructe matemàtic com una equació o un algorisme..), en lloc de bloquejar la creativitat o de reduir-la, li suposa un encalç. A la fí, una trava, o constricció, no és més que una estructura formal que, allunyant-se de les imposicions de la imaginació o de la inspiració, permet una creació controlada i per tant, esdevenir creatiu, a qualsevol.

Tenia que ser, per un passat surrealista de Raymond .Queneau, el fet d’establir, a banda d’altres particularitats, uns normes per a què algú pugui formar part del grup: per passar de membre potencial al de membre real caldran unes etapes al llarg d’un temps indeterminat, però un cop admès, un membre de l’OULIPO ja no pot ser ni exclòs ni dimissionat; per tant, els membres difunts són excusats en cada reunió del grup. Els seus membres històrics han sigut, o són encara, Noël Arnaud, Jacques Bens, Claude Berge, Italo Calvino, Marcel Duchamp, Jacques Duchateau, Latis, François Le Lionnais, Jean Lescure, Georges Pèrec, Raymond Queneau, Jean Queval, Jacques Roubaud i Marcel Bénabou...D’entre ells, són els mes destacats o primordials : Raymond Queneau i Georges Pèrec.

Unes cuantes obres de Pèrec, ens donaran una idea del que es pot assolir aplicant traves a la creacio  literaria, com en «la disparition» (1969), on Pèrec demostrà que dominava la tècnica fent que en tot el texte no hi aparegui la lletra vocal «e», la més nombrosa en francés, dotant aixís al grup Oulipo d’un gran prestigi i d’una sòlida presència internacional...o bé, altres més dificultoses o imaginatives, com en «la vie, mode d’emploi» (1976) on es combinen diverses traves, a quina més envitricollada, com l’ anomenada clinamen que aplica fins-i-tot un guarisme matemàtic, i encara altres, d’altres autors en altres produccions, com l’S+7, que consisteix a canviar tots els substantius pel seté mot que aparegui en un diccionari determinat.

Vist aixó, cal dir però, que qui va fer donar el primer pas a Oulipo, a l’any1961, va ser l’obra de R.Queneau, «cent mil milions de poemes», on aplicant un mètode, es poden crear fins 10 elevat a la potencia 14, es a dir 100.000.000.000.000. de sonets; ja en la seva obra «Exercicesd’Style» del 1947, aplicant varis registres ens va oferir 99 versions d’un mateix relat; obrint, així, un desenvolupament fructifer per la literatura potencial; i dic literatura potencial perquè tal com diu la contraportada del llibre «Atlas de literatura potencial 2. Textos potentes» de diversos autors, amb proleg i edició a càrrec de Pablo Martín Sánchez: «...el objetivo de Oulipo, no es tanto crear obras literarias como proponer formas i estructuras que puedan ser utilizadas por todos los escritores del mundo entero, como les venga en gana»,...i tal i com segueix, «Y si es cierto (lo anteriorment anotat) ¿que mejor que ofrecer un volumen de textos potenciales de autores no oulipianos?»...

Article complet

LOS MISTERIOS DE EAST LYNNE

 Alberto Díaz Rueda comenta:En el interín del lector, o lectora, queda una pluralidad casi incansable de sucesos, actos desesperados, errores, casualidades, tragedias inesperadas, accidentes, hallazgos, etc. Toda la máquina emocional y sentimental de una mujer inteligente que escribe sobre lo que no debería hacer una mujer con un tono que desmiente el juicio moral y cuestiona por qué no debería hacerlo
Article complet

LOGOI 82: MILGRAN

 
Article complet

EL ROCE DEL TIEMPO

 
Article complet

EL ARTE DE PENSAR

 
Article complet

logoi 81: EUROPA, LA GRAN ILUSIÓN

 
Article complet

1
2
3
4
5
...635>