Programa oficial de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2012 fira llibre ebrenc 2012 Ja podeu descarregar-vos el programa oficial de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2012. Esperem que els actes programats enguany siguin del vostre agrat i ens visiteu els dies 1, 2 i 3 de juny a Móra d'Ebre. Cliqueu a la imatge per descarregar-lo.

+ Noms destacats a la 9a Jornada del Llibre Ebrenc 2012 Cartell oficial de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2012 Litterarum al programa No t'ho perdis del Canal 33 Litterarum confirma els primers espectacles de l'edició 2012 Divendres 20 d'abril, presentació de Litterarum i Fira del Llibre Ebrenc 2012 a Móra d'Ebre Ja es pot demanar estand per a la Fira del Llibre Ebrenc 2012 8è Premi Llibresebrencs.org de relats curts per a jóvens ebrencs La 9a Fira del Llibre Ebrenc es celebrarà els dies 2 i 3 de juny El 15 de gener es tanca el termini d'inscripció d'espectacles a Litterarum 2012 Emma Vilarasau inaugurarà Litterarum i Félix Riera, director de l'ICIC, la Fira del Llibre Ebrenc

‘Mequinensa’ El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena l’obra que puja als escenaris la
prosa magnífica de Jesús Moncada. Amb direcció de Xicu Masó i dramatúrgia de Marc Rosich,
l’essència literària de Lo Noi del Vell remou consciències a través dels seus grans llibres.

BARCELONA: Montse Castellà

La pols de Mequinensa sempre havia sigut negra. Com el carbó. Com el lignit de les seues mines. Fins que un dia, de cop, la pols va ser blanca. Com la fumata blanca dels conclaves, que a Mequinensa no seguien precisament amb especial devoció. Negra havia sigut sempre la pols de Mequinensa.
Com una cendra desenfosquida. Fins que un dia van començar a enderrocar cases i la fum blanca de les runes va anar cobrint “lo poble”, com els mequinensans li diuen a la localitat que els habita i que habiten. L’agonia va durar tretze anys. Un advent massa llarg i sense estrella. Tretze. Mal número. Pitjor que el del Sant Sopar. Qui va ser Judes en aquest cas? El progrés. Gran paraula. Succedanis i eufemismes. “Mos han castigat! Per rojos, perquè xarrem en català”, diu Nelson, el patró de llaüt de l’univers moncadià. Perquè van perdre una guerra que lluitaren del bàndol republicà. “Feem nosa”, conclou Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor. Com un batec desacompassat, tretze tardors van passar des que el dictador vadecidir afonar el poble fins que finalment el pantà va estar enllestit i l’aigua, fins llavors vida, va començar a inundar de mort les
primeres cases. Construir una realitat per desconstruir-ne una altra. Carlota de Torres no s’ho acabava. Alfons Garrigues demanant-li a la Senyora Mort que quan se l’emportés, el deixés fer de barquer a l’altre barri per traslladarhi les ànimes. Quin altre ofici podia fer
ell si no? Nelson maleïnt els rius per no revelar-se, per no provocar una crescuda que s’endugués excavadores, enginyers i peons. Mallol Fontcalda i Estanislau Corbera imaginant-se rellotges
aturats, campanars negats. I Arquímedes Quintana: poques persones poden morir dos vegades. En cos primer. En ànima després. Si ho hagués sabut, potser no hauria ressuscitat. Total, per veure la seua Mequinensa sota les aigües que ell va solcar en una altra vida...
Però amb els mequinensans Franco va tocar os. Eren l’aldea gal·la de l’Aragó i Moncada ha esdevingut Panoràmix, el druida que amb la seua poció màgica, la literatura, ha plantat cara als romans –bojos– i ha recuperat l’orgull d’un poble. Un Poble amb majúscula (el puntet negre damunt del mapa on conflueixen l’Ebre i el Segre) i un poble amb minúscula (l’ampli territori que uneix terres que són parentes per part de riu). Cada vegada que un mequinensà, un ebrenc, un humà llig Moncada, el malaurat escriptor es com si ens estés donant una dosi de la seua poció. I ens atorga una força sobrenatural. Per alguna cosa el seu talent era aclaparador. Amb un català occidental preciós (assessorat per Noëlia Motlló i Ramon Sistach) les paraules són plenes, sonores, esclaten a la boca dels actors i actrius i es fan grans en sentir-les. Els personatges parlen en la llengua que Jesús somiava. Finestregen. Sirguen. Ironitzen. Sobreviuen. Neptú era el
llaüt de Nelson. També la divinitat romana a qui tots els habitants de les aigües havien d’obeir. Unes aigües tossudes, com els mequinensans, que s’entesten a ser vida, malgrat les esgarrapades d’un progrés malentès, adés i ara. Que Biscarrués o Santaliestra no sigon la Mequinensa del segle XXI. ■

 

 

Vallibona i Pena-roja reafirmen aquest cap de setmana, com cada set anys, que són pobles germans

Conta la llegenda, i així ho recullen varies publicacions, que una gran pesta va torbar aquestes terres en el segle XIV. Les cases de Vallibona es van tenyir de desolació i mort, sense que res poguera frenar la malaltia. Tampoc les noticies que aplegaven de la resta de la comarca eren més esperançadores. Les fosses del camp sant de Vallibona es van anar omplint mentre el poble moria. Tant sols un pocs vells, el capella i set joves van quedar en vida. Va ser precisament el capella, mossèn Pinyol, el que va proposar la idea de sortir pels voltants a la recerca de xiques joves que volgueren casar-se, per tal de formar noves famílies que mantingueren el poble.

Però ni a Castell de Cabres, ni a Coratxà van trobar a ningú; la pesta també s’havia alimentat amb els habitants d’aquestes poblacions. Casi perdent la esperança van aplegar al riu Tastavins. Allí van torbar refugi en l’ermita de la Marededéu de la Font. Li van explicar al ermità el motiu del seu pelegrinatge, i ell a la seva vegada ho va comentar en el capella del Pena-Roja, mossèn Brunyó. En sentir açò al capellà li va venir una idea. Coneixia en Pena-Roja set germanes orfes que estaven a càrrec de la seva tia, la tia Petronila.

Poc temps després les jovenetes es casarien amb els set xics de Vallibona. En aquell moment es va prometre agrair l’esdeveniment que havia ajudat a salvar al poble de la despoblació, repetint el trajecte que van fer aquells 7 vallibonencs, cada set anys. I enguany toca.

Els vallibonencs visitaran als seus germans de Pena-Roja de Tastavins, a la comarca del Matarranya, el pròxims 19 de maig. Coincidint amb el cap de setmana després de la festa de l’Ascensió del Senyor, retran visita i homenatge a la Mare de Déu de la Font, en la seua ermita, situada a dos quilòmetres de Pena-Roja i passaran unes hores de gran alegria, felicitat i germanor amb els veïns de Pena-Roja.

La programació de la rogativa és possible gràcies a la gran dedicació dels ajuntaments de les dues poblacions i de les respectives parròquies, així com la implicació de varies associacions. En les darreres edicions n’és molta la gent d’altres indrets que s’apunta a fer aquesta rogativa, que comença a la província de Castelló, per arribar a les comarques de Terol. A Pena-Roja l’aplegada dels vallibonencs és tot un esdeveniment, que es celebra en festa, en teatre, en sopars de germanor.

Potser també t'interesse:

1. Pena-roja i Vallibona reviuen el 19 de maig l’episodi més emotiu de la seua història
2. La Rogativa de Vallibona i Pena-roja se celebrarà el dia 19 de maig de 2012
3. Veïns de Pena-roja van fins a Vallibona fent el recorregut invers de la popular rogativa
4. Fins el dia 10 es pot apuntar per tal d’organitzar els menjars de la rogativa de Vallibona a Pena-roja
5. La rogativa de Vallibona a Pena-roja ja té cartell

Més informació: agenda | rogativa de Vallibona a Pena-roja | rogatives rotllos i primes

 

Casi todos mis secretos. 99 canales para ver el mundo como de Víctor Amela 99 recomendaciones sobre personas, sueños, libros y viajes. El libro más personal de Víctor Amela. «Hablar de uno mismo es de lo único que de verdad podemos hablar. Por eso he escrito este “biozapping”, un personal zapeo por 99 canales de mi mismidad. Con ánimo liviano y prosa brincadora, desvelo secretos que van de mis calcetines a mi prepucio, de ciertas inclinaciones a algunas vivencias. Liberado de protocolos y solemnidades exigibles para impostar un relato o engolar un ensayo, aquí cuento lo que compartiría en una sobremesa con alegres amigos. No fatigaré al mundo con personajes ficticios e improbables…, más allá del personaje improbable y ficticio que yo sea.» Víctor-M. Amela comparte, en este chispeante libro, aspectos de sus muchos intereses y rasgos insólitos de una inquieta personalidad hasta ahora sólo accesible a través de sus celebrados trabajos periodísticos en prensa, radio y televisión.

 VÍCTOR AMELA LE HACE UNA “CONTRA” EN DIRECTO A JORDI ÉVOLE

             ¡¡ EDICIONES B les invita a compartir este encuentro singular !!
¡¡¡¡ PASEN Y VEAN !!!!


 
     Víctor  Amela no es un autor convencional… ¡y la presentación de su libro  tampoco podía serlo!  

El autor escenificará el capítulo “Cómo se entrevista”, uno de los secretos contenidos en su  libro

Un  libro con ángeles, dáimones, moscas, cátaros, un volcán, muchas islas,  cimas, simas, castillos, teleseries, chamanes, bibliotecas, templos,  asnos, gatos, túnicas, calcetines y un  prepucio.
 

 
    Día:  Lunes 21 de mayo   Hora: 19:00  horas Lugar:  Librería +Bernat (Buenos Aires, 6. Barcelona)  

El autor está disponible estos días para entrevistas:  vamela@telefonica.net  

Para más  información: http://victoramela.com/tag/casi-todos-mis-secretos/   Departamento de Comunicación de Ediciones B:  93.484.82.21

 
Amb una prosa lleugera, transparent i una trama perfectament treballada, David Martí ens duu amb la lectura de la seva última novel·la cap a un viatge al passat. Ens acompanya a passejar pels laberíntics carrers del barri Gòtic i a contemplar edificis que, desafiant al temps, segueixen sent escenaris de les nostres vides. És Nadal de l'any 1582. Hug de Montcada torna a la seva llar i és brutalment assassinat a pocs metres de Lluna Aimerich la seva esposa i de l’Eulàlia, la filla d'ambdós, que esperen el seu retorn amb il·lusió.

Novel·la plena de contrastos on successos de gran violència, malalties com la pesta negra i personatges cruels es creuen, sense donar-te temps pràcticament a respirar, amb elements màgics i situacions tendres. En David aconsegueix amalgamar en un sol ingredient ben tamisat una realitat fosca d'un passat de la nostra història amb llegendes i personatges que irradien llum i vitalitat. La Lluna, dona avançada a la seva època, és una bruixa, una dona sàvia amb poders heretats que lluita en una societat difícil i dominada pels homes. El seu desig és poder convertir en realitat el somni de la seva vida: ser metgessa i poder ajudar als seus semblants.

Prenent el Llibre de les Essències com fil conductor de la història, llum i ombres competeixen en una lluita tan dura com eterna. El bé i el mal desitgen el llibre que conté els secrets de l'univers. Sempre hi haurà un custodio de l'essència de la vida, del saber, del gran secret. Potser, en un pròxim lliurament, l'Eulalia, tal com es deixa entreveure entre les pàgines de la novel·la, ens desvetllarà algun enigma del màgic llibre i se'ns presentarà com la successora de la seva mare.

Novel·la de fàcil lectura i amb freqüents girs i ganxos que intenten atrapar al lector, apta per això per a un gran ventall de lectors i edats diverses. Novel.la en mà és un bona excusa per a passejar en família i sense presses pels carrers de Barcelona i redescobrir una ciutat plena d'escenaris, racons i històries que s'amaguen als nostres ulls vetllats per la rutina. Després de la lectura, potser ens hàgim apartat la bena que ens posa el temps en la mirada i siguem capaces de veure en la ciutat algun que altre misteri que hagi passat desapercebut.

M'agradaria preguntar-li a David, i segurament ho faci… Creus que pot existir un llibre de les Essències?

Jo crec que si i, si existeix, segur que es troba en algun lloc ocult de la nostra misteriosa i sorprenent Barcelona.

Griselda Martín Carpena