(Publicat avui 18 de desembre a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel)
No queden gaires dies de l’any 2010, un any caracteritzat per la crisi econòmica i amb pocs símptomes o cap de sortir-ne endavant en aquest país nostre. Una crisi que ha deixat sense feina gairebé tres milions de persones, amb lo qual hem superat els quatre milions i mig d’aturats, equivalents al 20 per cent de la població activa, tot i que no hauríem d’oblidar que al 1994 vam arribar al 25 per cent i entre el 2003 i 2007 ens vam moure al voltant del 8,5). Hem pagat molt car l’irracional creixement del sector immobiliari —la gran bombolla— al llarg de tants i tants anys, lloat per la majoria de la societat i acceptat sense discussió com a base important del creixement d’Espanya. Possiblement, dels tres milions d’increment d’aturats, la meitat provenen del sector de la construcció, empreses auxiliars d’aquesta i industries de la llar. Si durant els últims quinze anys haguéssim dedicat a altres sectors industrials, una gran part de l’activitat, diners i desenvolupament del sector de la construcció, segurament les taxes d’atur d’Espanya serien ara semblants a la mitjana de la Unió Europea i EEUU. Però això és història. A més de la crisi general europea i de gran part dels països occidentals desenvolupats, a Espanya ens toca donar feina a un milió i mig més de persones, una tasca no gens fàcil. La ciutadania demana als governs mesures per sortir de la crisi i crear llocs de treball com si tinguessin la vareta màgica. Per no tenir, no hi tenen ni el poder, ni la possibilitat de fer-ho. Prou feina tenen d’obeir el que diuen els “mercats” si no volen que els seus països es quedin colapsats: hi ha que reformar i flexibilitzar el mercat laboral, hi ha que reformar les pensions i hi ha que reduir la despesa pública, per augmentar la confiança dels invisibles i poderosos “mercats”. Mesures que, a llarg termini no sé que produiran, però que a curt termini es tradueixen inexorablement en més atur. Mentrestant, l’estat del benestar es va afeblint, de la globalització se n’aprofiten uns pocs y els més culpables de la crisi se’n surten de franc, i a sobre, aconsellen o ordenen a la resta del món. Que lo cresol ens il·lumini! Bones festes!
José Miguel Gràcia
Filed under: Articles Lo Cresol
Mercè Llop Alfonso (Nonasp) ha guanyat el premi Guillem Nicolau d’aquest any, amb la novel·la Ressò en l’obscuritat, “per la cohesió de la seua estructura narrativa que permet donar a conèixer una àmplia gamma de personatges i pel fet de plasmar l’energia humana com a font de curació a través de l’espiritualitat”. Mercè Llop és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, professora d’educació primària a Saragossa, col·laboradora deTemps de Franja, ha publicat diversos poemes en volums col·lectius i té poemaris pendents de publicar. És sòcia d’ASCUMA.
