2. Literatura Ebrenca dimarts, 5 de abril de 2011 | Comentaris
Descripció del projecte
Priorat en persona, trobada d'escriptors al Priorat és un projecte del Centre Quim Soler, la literatura i el vi; associació sense ànim de lucre i amb molt ànim de fer cultura lligada al territori.
Priorat en persona vol ser un espai i un temps de trobada per fer conèixer, de manera directa, a través de la seua gent, un territori massa invisible en l’imaginari literari català. Per tant, el nostre objectiu és fer visible el potencial com a territori literari, però no només literari, de la comarca del Priorat. I fer conèixer a la gent del Priorat l'obra dels autors convidats.
Aquest projecte, encetat l'any 2009, es desenvolupa en sessions de dos anys, l'anada i la tornada. A l'anada, sis escriptors d'arreu dels Països Catalans vénen a passar 4 dies al Priorat. Durant aquests dies, quatre persones de la comarca, els adalils, els mostren i els fan viure el seu Priorat personal.
Durant aquests dies, també, conviuen entre ells i amb els socis del Centre Quim Soler i el darrer dia ens parlen de les seues primeres impressions en un vermut obert en algun poble del Priorat. El desenvolupament de la trobada és enregistrat dia a dia. Després, els escriptors tornen als seus territoris quotidians i han d'escriure per al web “Priorat en persona, diccionari literari del Priorat” les entrades que reflecteixin la seua experiència a la comarca o tot allò que s'hi relacioni d'una manera o altra. Tenen llibertat absoluta per triar mots, gènere, estil i plantejament. Només se'ls demana que “defineixin” els adalils que els han acompanyat i algun dels col·legues que han compartit la trobada amb cadascun d'ells. L'any següent, els escriptors retornen a presentar l'obra feta durant l'any i a fer activitats (tertúlies, tallers, lectures, etc.) amb alumnes de les escoles i instituts, amb els usuaris de la Biblioteca Estrem i Fa i amb els socis del Centre, que durant l'any hauran pogut llegir l'obra dels autors i treballat els seus textos sobre el Priorat.
El web del projecte recull i recollirà tot el material literari generat, any rere any, i la filmació de cada dia de la trobada, de les intervencions dels autors, dels itineraris fets, etc. Podeu passejar-vos-hi per veure la trobada en virtual.
El projecte, doncs, es va fent en cada edició, els autors i els adalils van canviant i els territoris i les realitats visitades també. Com dèiem al començament volem fer visible una comarca i volem també que la comarca conegui escriptors d'arreu i el que han creat a partir de la seua estada entre naltros i de la seua experiència, en persona.
Les despeses del projecte són importants i des de l'inici hem volgut que sigui participatiu en tots els sentits. Per això ens ha semblat interessant plantejar-lo al VERKAMI, per fer-lo conèixer i per donar-li una altra dimensió. Ens fa il·lusió poder-lo compartir amb tothom que cregui que el seu objectiu i el seu plantejament s'ho val. En tot cas, us hem de dir que la recepció a la comarca ha estat molt positiva i interessant i igualment per als autors participants, com ens ho demostra la repercussió que l'activitat ha tingut.
El que us proposem és el finançament de la part audiovisual, és a dir les depeses d'enregistrament, postedició, producció i implementació web del vídeo de la trobada del 2011, que es farà a l'octubre d'enguany. El pressupost per a aquesta feina el tenim fixat en 4.000,00 euros, a partir de l'experiència que tenim de l'edició anterior.
Tothom que ens ajudi a fer-ho possible, figurarà en els agraïments del web que recull textos i imatges de la trobada.
3. Notícies dilluns, 28 de març de 2011 | Comentaris
Ya está aquí, recién estrenado, Inspiración digital, un blog con el que rastreo el talento emergente y la creatividad del mundo digital, para explicároslo luego de modo inteligible y accesible; pongo a vuestra disposición hallazgos de otros para que les saquéis partido en vuestros propios ámbitos. Creatividad es atreverse y explorar los resultados sin prejuicios, con curiosidad incesante. Echadle un vistazo cuando podáis, espero vuestros comentarios. Un saludo!
11.Matarranya Literari dilluns, 28 de març de 2011 | Comentaris
"La ciutat vertical", el primer llibre en català que es presenta a Nova York
ampliar
columna - 22.03.2011
La flamant guanyadora del Premi Carlemany, Bea Cabezas, presentarà el 2 d’abril a les 18.00 hores la novel·la La ciutat vertical al King Juan Carlos Center de la Universitat de Nova York (53 Washington Square South). L’acte està organitzat per The Catalan Center at New York University, la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units, l’Institut Ramon Llull i el Catalan Institute of America.
Aquesta serà la primera vegada que es presenta a Nova York una novel·la en català. Durant la presentació es farà una lectura de fragments de la novel·la en català i en anglès (traduïts per Mary Ann Newman, la traductora oficial de Quim Monzó i neboda d’Arthur Miller).
El somni americà d’un català a Nova York
Nova York, 1929. En Daniel, un jove arquitecte que treballa en la construcció de l'Empire State, rep una nota del seu pare. Fa divuit anys que no en sap res, però no arribarà a temps de tornar-lo a veure amb vida. Al minúscul apartament on l'ha ciutat, només hi trobarà el seu cadàver amb dos forats de bala a l'esquena i un manuscrit amb una dedicatòria per a ell. Serà gràcies a aquest document que descobrirà la història del seu pare, en Joan Casas, un nen que va emigrar de Barcelona a la Nova York de 1880 i es va anar guanyant el seu lloc als perillosos carrers del Lower East Side de Manhattan.
11.Matarranya Literari diumenge, 27 de març de 2011 | Comentaris
Ahir no tenia prevista cap activitat, però una trucada de l'Octavi Serret revoluciona la meva agenda i ja em tens a les 12 del matí a Vall-de-roures.
Ja li havien arribat exemplars de I un cop de vent els despentina, i també de
Paraules d'amor, i estava signant llibres Francesc Miralles i...
En resum, que als escassos i màgics metres quadrats de la seva llibreria ens hem ajuntat diversos coautors de Paraules d'amor (Roser Amills i Víctor Amela com a liantes principals, Francesc Miralles, David Barba, Francesc Miralles, signant una pila immensa de llibres encomanats, i jo mateix), i també un altre escriptor com Jordi Cantavella, i l'alcalde d'Horta de Sant Joan, i una restauradora, i una bona colla de lectors i lectores que s'han passat una hora allí de tertúlia i que s'han emportat més llibres dels que tenien previst, i un periodista fent entrevistes, i clients que anaven a comprar el diari o carregar el mòbil, i...
En resum, un espectacle.
Felicito la Roser i el Víctor perquè en temps rècord han coordinat un llibre de gran bellesa com
Paraules d'amor.
1. Autors Ebrencs divendres, 25 de març de 2011 | Comentaris
Els crisantems, Rafa Haro, editorial Meteora. Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2010.
Quan un filòsof esdevé líric, quan un bon pensador esdevé bon poeta, ens trobem que poden florir crisantems plens de ressonàncies diverses, com aquests que serveixen com a títol al poemari de Rafa Haro.
Un poemari de mirada enèrgica i poètica davant tot plegat en general, i de la mort en particular, reflexions guarnides de poesia sobre la multiplicitat de vols que emprèn la mort arreu del pensar, sentir i ser humà, la idea de la mort aletejant sobre la nostra vida, la constant idea de la mort, negada com a existent mentre vivim perquè simplement no hi és, tot i les pors que desperta, i reflexionada com a indígena del pensament del ser humà des del propi pensament del poeta.
La idea de la mort fa escriure a Rafa Haro sobre la vida, tot descrivint presències de la pàl.lida dama, sobre tot allò que transcorre mentre vivim, mentre som, sobre el fugaç dia a dia que és una vida biològica, en comparança amb allò que esdevé simplement res o eternitat invisible.
Pensem la mort en tot i en qualsevol circumstància, perquè no està en cap present ni en cap futur, més aviat està al llindar subtil que trenca allò que uneix al que pensa, d'allò que pensa, morint deixem de pensar, de sentir vida i també morint deixem de morir.
La mort quan és aliena a un mateix, sigui en la manifestació que sigui, és una metàfora de la gran mort, tot i que, aquestes morts no pròpies es poden palpar amb els sentits, el que no es pot fer, fins que algú torni d'ella i demostri amb les seves experiències el contrari amb la gran mort, gran en tant que pertany a un mateix, per exemple, la mort d'un amor viscut o d'una persona estimada o d'una rosa molt vermella i molt bella, es sent al cor i produeix dolor i llàgrimes i desesper, la pròpia mort, no, en principi no, el poeta sagaç habitant de la metafísica, no tanca els interrogants que són intancables, allò que no es pot respondre, no es respon, però continua oferint informació sobre què representa la mort en el mapa sensitiu seu propi i de la resta dels homes i dones.
Tot és cíclic i el pla sembla perfecte, vivim sabent que caminem un camí marcat, que va fins on va, potser fins als crisantems que depositem a les tombes dels nostres sers estimats, a les tombes que al caminar pel cementiri percebem com nostres, perquè algú així ho ha disposat, perquè sabem que som pols i cendra i indígenes de la pàtria dels xiprers abans de ser-ho de qualsevol altre lloc, viure és caminar breu jornada, va deixar escrit Quevedo, i aquesta idea barroca de la fugacitat de tot, de la presència de la mort arreu, s'olora mentre es gaudeix dels poemes del poeta ampostí.
Rafa Haro ha copsat amb poemes, un món que depén d'un altre món, la vida de la mort, la mort de la vida, l'individu dels altres, els altres de l'individu, la mirada del paisatge, el paisatge de la mirada... aquestes reciprocitats fan un tot que subratlla que la mort és arreu i que per això amb la intel·ligència sensitiva com a guia, hem de valorar més la vida i tot allò huma o no humà que viu amb nosaltres o al nostre voltant, el poeta queda clar que ho valora i per això hi ha certa sentor a pessimisme en alguns trams del poemari, pessimisme vitalista tot sigui dit de passada, perquè els poemes són inquiets, intel.ligents i molt vius però aixo cavil.len amb tanta claredat i encert sobre la profunda i fosca mort.
El poeta fa un exercici singular i captivador sobre la circumstància fugaç de la vida humana i la circumstància plena de matisos a cavil.lar de la mort o de les morts, entenem que per a morir i ha d'haver vida, i vida molta vida, és el que tenen aquests magnífics crisantems del poeta ebrenc que amb cura de filòsof ha fotografiat el ser humà en el seu transcorre per aquesta vall on tot sembla perfectament disposat per algun jugador de daus superior, per a que celebrem obrir els ulls, i els obrim amb saviesa perquè arribarà l'hora de tancar-los, per a que altres mirades s'obrin al joc de viure i morir.
Hem de sentir els paisatges propis com a vida, l'Ebre creua de tant en tant pels ulls del lector per a que en tinguem consciència, així com els records, les situacions diverses que vivim i les persones que estimem o estimàrem, tot ens condueix en una via cíclica per l'etern anar del riu a la mar, per l'etern anar de la vida a la mort.
Com a tast aquests magnífics versos de Rafa Haro:
"Tot avança en giravolts/ fecundant i extingint/ fets eternament incomprensibles.
Intentarem tenir-ho tot/ en un pesat intent/ de cloure el puny/ amb grans de sorra/ que creiem/ són la felicitat mateixa.
No ens replicarà la mort/ de cap de les maneres./Li vam posar nom/ a un fet que no és./ Existir no podria la mort,/ ni en el món de Carroll.
Albert Guiu.
