Hi ha alguna forma millor de preparar Sant Jordi que visitar una escola?Avui he gaudit un cop més d'aquesta experiència, gràcies al programa Lletres a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

 Des de 2014, repasso  amb Gustau Moreno a Canal 21 Ebre les novetats ebrenques per Sant Jordi.Procuro estar a l'aguait i no deixar-me cap dels llibres, essencialment de literatura, que s'han publicat des del Sant Jordi anterior, i ho faig amb estima pels meus companys de lletres.

 Avui, a la Biblioteca de Tortosa, enmig d'una frenètica llista d'activitats culturals, presento, juntament amb Ricardo Gascón, el llibre Un estiu al delta, de Pilar Garriga. Una nova aventura del seus personatges, la Mont i el Martí, que hem vist créixer al llarg de tots els seus llibres.

 Al Programa cada día escribo el libro de Ràdio Ràpita, conduït per Eduardo Margaretto i Miquel Reverté, recordant l'amic i escriptor Josep Igual, juntament a Rafael Haro i Xavier Miró.El podeu escoltar en aquest enllaç.

 Troballa a Tortosa. Campanya FLORIR LA CULTURA PER SANT JORDI.Més informació a Fundació Carulla.

 Aquesta setmana participo en un parell d'actes a Tortosa amb homenatges inclosos a dos grans de la literatura, en general, i de les lletres ebrenques en concret: Gerard Vergés i Josep Igual.El 23 d'abril a les 19 hores, a la plaça de l'Absis, dins de l'acte d'Òmnium Cultural "Paraula viva", i abans del concert de Pili Cugat i Carlos Lupprian, Sílvia Panisello, Ernest Redó i jo mateix, llegirem textos breus de Josep Igual, gran escriptor, enorme dietarista, i enyorat amic, que ens va deixar el passat mes de març.

 Dissabte passat vaig participar amb la lectura d'un fragment a la presentació del llibre Lluny de qualsevol altre lloc, de Fèlix Edo (onada Edicions), a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

 Fa uns dies vaig dur a terme una conversa a distància amb l'amic i escriptor Ernest Redó. Per una altra part, fa unes setmanes, amb l'amiga i escriptora Fàtima Beltrán, vam fracassar en l'intent de gravar una conversa via instagram, però com que vam xalar fent-la, i som tossuts, finalment ahir la vam poder dur a bon terme en el mateix format que amb Ernest Redó.

Reposa l'aiguaun instant nu.La llum tremola. Inspirat en una fotografia de Marc Prades.

 La vista als dits, de Joan TodóLabreu Edicions, 2021 Sinopsi recull, revisats, els seus dos primers llibres de poesia publicats en aquesta mateixa col·lecció, Los fòssils (al ras), ara convertits en Los fòssils al ras, i El fàstic que us cega, revisitats i revisats amb el cisell de l’experiència poètica i vital.

 L'amor s'entén en totes les llengües.I els cors perduts.

Fins i tot els morts, de Benjamin BlackBromera Edicions, 2017  SinopsiEn Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat.

 Davant d'aquest rostre, no m'he pogut estar de recordar l'antiga secció del blog Cares del món.

 Li van comprar un tap; tenia tanta vida dintre, que se li sobreeixia. Però el tap era de sucre, i el va fondre en un no-res. Dedicat a Josep Lleixà, Fifo

 L’Ajuntament de Roquetes encarrega a Ignasi Blanch un mural a la Raval de Cristo, davant de les escoles. Des dels diLLUMs ens assabentem un dia abans que el pintarà el 14 d’abril de 2021, amb el lema L’AMOR NO FA MAL i, de forma impulsiva i entusiasta, no podrem reprimir les ganes de participar d’alguna manera, i comencem a moure fils per a buscar col·laboracions.

 La doble mort d’un anarquista, de Josep GironèsPagès Editors, 2021  Sinopsi L’any 2012, un matrimoni de jubilats torna al poble dels seus ancestres, on volen arranjar cal Crostó, una casa de la seva propietat.

 I per  ala secció de pel·lícula, un parell de fragments del guió d'Una nit a Casablanca, amb els germans Marx.-S'avorreix?-Només s'avorreixen els ximples, com ja deu saber..-No li dirà que no a una senyora?-I per què no?  Ami sempre em diuen que no.

 Aprenent a fer ús de les teconologies, i intentant treure profit de la situació que vivim, i que ja no cal esmentar, ahir vaig mantenir una conversa via vídeo conferència amb l'amic, escriptor, músic i mestre, Ernest Redó.

 Sense fer soroll, Andreu Alanyà Linx Edicions 2021 Sinopsi Sense fer soroll recull tres poemaris on l'autor despulla, en "LLETRES COLOR DE FANG" de vestimentes supèrflues els seus sentiments, compartint de forma intimista la nuesa de l'anima i la passió per fer de la paraula un camí d'estima, expressant amb serenor la necessitat d'abocar tot el sentit al blanc paper.

 TE’N CONTARÉ MÉS DE 100 -CRÒNIQUES ESCOLARS- Joan-Josep Sancho Onada Edicions, 2021  Sinopsi “Escrivíem amb ploma i a cada pupitre hi havia un tinter”, “Pujàvem ordenadament a les classes, on ens esperava el caliu de l’estufa de llenya”, “Aquell parvulari no tenia ni serveis i féiem les nostres necessitats al solar del davant”, “Recordo el gust del fluor que glopejàvem setmanalment”, “L’escola és més que mai una finestra oberta al món”, “A l’escola hem aprés les normes del joc de la vida”, … Són petits fragments de la història escolar dels darrers 70 anys, a Alcanar i a les Cases d’Alcanar, extrets de les “més de 100” cròniques que, responent a la invitació de Joan-Josep Sancho, han escrit un centenar de persones, d’entre 22 i 77 anys, pertanyents a tots els sectors i centres educatius del municipi.

 A la Cadena SER Ebre, amb Sílvia Tejedor, parlant de Josep Igual.

 Com sempre que surto a passejar per la Via Verda, em trobo amb el personatge més fotografiat de Tortosa: el gat del Pont Roig. Es troba sempre més o menys al mateix lloc, amb un marge d’errada de pocs metres quadrats, a l’estreta franja on s’acaba (o comença) l’antic pont del ferrocarril i les escales que baixen cap al barri de Ferreries.

 A la vorera, una mare i una xiqueta petita, de mirada pura i brillant (com diuen els del Búnquer de tots els personatges de què parlen al programa de ràdio). La filla es deixa anar de la mà de sa mare, amb un somriure de felicitat difícil de superar i, mentre assenyala amb el dit, crida: Aquí, aquí! Es troben davant de la botiga de joguines Gascó.

 Un nou article a La Marfanta per a reflexionar en veu alta sobre l'allau de visitants durant aquests dies de vacances.

 Nous fragments de guió a la secció De pel·lícula. Aquest cop del film Suddenly, last summer..No existeix la paraula. Perds els teus pares i ets orfe, perds el teu marit i els vídua; tot i això, perds el teu fill i ets.

 #cosesquetrobo Trobo una estrella de color rosa, malmesa i tirada al carrer. No és l’estrella que guiava els Reis d’Orient, ni un cometa que anuncia mals averanys. El seu origen és menys llunyà; el seu destí, més injust.

 Fa una anys vaig iniciar una etiqueta al blog sobre acudits. L’humor sempre m’ha acompanyat. Ha estat una bona eina per a navegar per la vida i, en general, el bon humor és una de les característiques que acostumo a trobar entre els meus millors amics.

 Per si voleu participar al sorteig que fa l'Aixeta, d'una bossa i d'un conte a la carta personalitzat, anant al meu twitter.

Us deixo les imatges de llibres que he compartit a Instagramhttps://www.instagram.com/ramona.sole.lectura/Aquest més està dividit entre les recomanacions en imatge i els directes amb autors. I també una mica d'autopublicitat, què és el que toca quan s'acaba de publicar la teva última novel·la.

 Amore, de Miquel BortOnada Edicions Mar, una dona a punt d'arribar als quaranta anys, casada i amb un fill, un dia, mentre treballava al súper, creua la mirada per segona vegada amb uns ulls, acompanyats d'uns llavis i d'una veu que durant molt temps havia estat cercant sense èxit, tot just després del seu cara a cara amb la mort.

 Una dolça abraçada, de Sarai Bertomeu Ortiz, amb il·lustracions d'Ivan AlfaroEditorial BabidibúSinopsi La protagonista del conte perd una bona amiga i viu les diverses etapes del dol acompanyada per les seves emocions i pels seus estimats.

 Avui fa 10 anys que es presentava el recull de contes I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions). El meu 6è llibre, i ara en porto 16 de publicats, i molts més d'escrits.Podeu veure la crònica d'aquella presentació en aquest enllaç.

Aquest mes he llegit força llibres de relats, en dos dels quals participo també amb un escrit. Aniversaris, homenatges i molta qualitat.De les novel·les destacaria "L'obscur adeu de Teresa Lanza", que he gaudit molt.

 Expulsat de la taula de negociació un intèrpret de llenguatge de signes per aixecar el dit que no tocava.

No us passa que com més us agrada una novel·la menys sabeu com explicar-ho?Crec que Toni Hill fa una feina magnífica explicant una trama complexa i a la vegada molt quotidiana, afegint-t'hi a més tocs sobrenaturals encaixats de manera plàcida, creant una sensació inquietant durant tota la novel·la.

 Més frases per a la secció De pel·lícula. Aquest cop de No country for old men, dels germans Coen:.No pots detenir el que vindrà. Les coses no esperen ningú; això és vanitat..-He tingut dos somnis.